Per les cooperatives i caixes rurals valencianes

Per les cooperatives i caixes rurals valencianes

L’ACV Tirant lo Blanc s’ha adherit al “Manifest en favor de la continuïtat de les Cooperatives de Crèdit i Caixes Rurals Valencianes” .

Manifest en favor de la continuïtat de les Cooperatives de Crèdit i Caixes Rurals de la Comunitat Valenciana

Aquest document és el resultat d’un procés de reflexió compartida pels acadèmics de les Universitats Valencianes, els representants dels sectors de l’economia valenciana afectats (caixes rurals, cooperatives de crèdit, cooperatives agràries i cooperatives de Treball Associat) i els partits polítics amb representació a les Corts Valencianes, tots ells preocupats per la situació actual que pateix el sistema financer valencià.

La finalitat del document és la d’obrir un debat en la societat valenciana sobre la necessitat de conservar el sistema bancari autòcton valencià que encara ens queda, després del procés de reestructuració financera portat endavant durant els quasi 6 anys de crisi econòmica que duguem, i oferir una solució a la situació actual de les cooperatives de crèdit i caixes rurals valencianes per a garantir la seua continuïtat i així contribuir a la recuperació de l’economia productiva valenciana.
1. Situació actual del sistema bancari valencià. El procés de reestructuració del sistema financer realitzat al conjunt de l’Estat espanyol durant el període de crisi econòmica iniciat al 2008 ha suposat la desaparició de la major part de les caixes d’estalvis valencianes i podria posar en perill el manteniment de les cooperatives de crèdit i caixes rurals que encara existeixen.
Actualment, el sistema bancari valencià està composat per una caixa d’estalvis, Caixa Ontinyent, i 31 caixes rurals/cooperatives de crèdit, de les quals, 18 estan integrades en el Grupo Cooperativo Cajamar, 8 formen part de la Asociación Española de Cajas Rurales i 5 no formen part de cap dels dos grups però han adquirit participacions del Banco de Crédito Social Cooperativo constituït per Cajamar. Aquestes 31 caixes rurals/cooperatives de crèdit suposen una quota de mercat del 12% dels dipòsits i del 9% dels crèdits del sistema bancari valencià, amb 310 oficines, 1.525 treballadors, 6.000 milions d’euros en crèdits i 5.700 milions d’euros en dipòsits. Al conjunt de l’estat espanyol existeixen 65 cooperatives de crèdit i caixes rurals, quasi la meitat per tant estan a la Comunitat Valenciana, amb 2.800.000 socis, 4.651 oficines, 18.910 treballadors, 135.000 milions d’euros en actius totals, 88.000 milions en crèdits i 94.000 milions en dipòsits.

2. Les Caixes Rurals i les Cooperatives de Crèdit són necessàries per a la recuperació de l’economia valenciana. Les Caixes Rurals i les Cooperatives de Crèdit són entitats financeres dedicades preferentment al finançament: del món rural de les cooperatives valencianes, i també dels sectors industrial i de serveis, amb una forta tradició històrica a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’entitats financeres centenàries que sorgeixen des de l’àmbit local directament vinculats a les necessitats creditores de sectors estratègics per a l’economia valenciana com l’agricultura, la indústria i els serveis i que tenen el seu origen en el model europeu de les Cooperatives de Crèdit i Caixes Rurals. Són entitats financeres arrelades al territori, la seua activitat bancària està dirigida al finançament de l’economia real i productiva, en particular a les empreses locals i l’emprenedoria, i una part dels seues beneficis econòmics es reverteixen a la societat a través del patrocini d’activitats socials, culturals i artístiques de la comunitat local. Són, per tant, una banca socialment responsable, necessària per a la recuperació del teixit productiu i per al manteniment dels principals sectors econòmics valencians, especialment de treball associat i de consum per al desenvolupament del cooperativisme agrari.

3. Obrir el debat sobre el model organitzatiu futur de les Caixes Rurals i les Cooperatives de Crèdit valencianes. La bancarització de les cooperatives de crèdit i les caixes rurals suposarà la seua desaparició i la consolidació d’un model de banca comercial de grans dimensions, la qual cosa esdevindrà en un sector bancari fortament concentrat i un mercat oligopolístic dominat per 6 grans bancs. Açò suposaria un greu perjudici per als consumidors bancaris, tant per a les economies domèstiques (particulars) com per a les empreses de xicoteta i mitjana dimensió, especialment les cooperatives. Les caixes rurals i les cooperatives de crèdit són entitats financeres independents sòlides i viables destinades a cobrir les necessitats financeres dels xicotets estalviadors i de les xicotetes i mitjanes empreses. Cap caixa rural/cooperativa de crèdit ha necessitat ser rescatada ni ha rebut diners públics durant la crisi actual i la majoria compleixen amb les exigències de capital i de solvència imposades per la Unió Europea.
Actualment existeixen dins del sector diferents models organitzatius tots ells basats en els principis del cooperativisme de crèdit i, per tant, vàlids. Cap model ha d’imposar els seus criteris a d’altres, si no que cadascuna de les caixes rurals/cooperatives de crèdit existents ha de decidir, lliurement i sense pressions de cap tipus (ni empresarials ni polítiques), quin model és el més apropiat per a realitzar la seua activitat bancària. Les caixes rurals són entitats basades en el principi de la gestió democràtica i, per tant, els seus socis, reunits en assemblea general, són els que han de decidir el seu futur.

4. Afavorir la cooperació i les aliances en les Caixes Rurals/Cooperatives de Crèdit. Garantida la independència jurídica de cada Caixa Rural/Cooperativa de Crèdit, la cooperació entre caixes rurals/cooperatives de crèdit i entre aquestes i altres classes de cooperatives, especialment amb les cooperatives agràries, és necessària. Es pot fer front als processos de globalització econòmica i a les exigències del mercat i de la Unió Europea mantenint el caràcter de banca local socialment responsable, mitjançant estratègies de cooperació i aliances. Amb aquestes estratègies, les caixes rurals/cooperatives de crèdit poden accedir als recursos i les capacitats adequades per a atendre les necessitats, actuals i futures, dels seus clients, com ara l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, la oferta de productes i serveis bancaris de tot tipus, la professionalització de la gestió i la qualificació dels seus recursos humans.
El model de cooperació en les cooperatives de crèdit i caixes rurals és un model de forta tradició a la resta de països de la Unió Europea com ara Alemanya, França, Holanda, Finlandia, Austria o Italia. En aquests països, la quota de mercat de les cooperatives de crèdit arriba al 20-25% del seu sistema bancari. Al conjunt de la Unió Europea existeixen 3.600 caixes rurals amb 56 milions de socis, 215 milions de clients, 850.000 treballadors i 71.000 oficines.

5. Exigir a les Administracions Públiques i als Governs (Autonòmic i Central) que garantisquen la continuïtat de les Caixes Rurals i les Cooperatives de Crèdit. El sistema econòmic i social de la Comunitat Valenciana necessita d’una banca pròpia valenciana com ara les caixes rurals i les Cooperatives de Crèdit. El Govern València, mitjançant la Conselleria d’Economia, ha de garantir el futur de les caixes rurals i cooperatives de crèdit valencianes. L’Institut Valencià de Finances, ha de ser l’instrument al servei del finançament de l’economia valenciana i al servei del funcionament de les caixes rurals i les cooperatives de crèdit, i de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. A més de realitzar les seues tasques de control i de inspecció bancàries en coordinació amb el Banc d’Espanya, ha de desenvolupar totes aquelles accions públiques dirigides a facilitar l’accés al crèdit al sistema productiu valencià afavorint l’activitat d’intermediaris financers de les caixes rurals i les cooperatives de crèdit de la Comunitat Valenciana. L’economia valenciana necessita una banca pròpia i socialment responsable que desenvolupe la seua activitat financera en els àmbits local i comarcal amb un model de gestió de proximitat i democràtic i els poder públics han de garantir aquest tipus de banca.