El passat 26 de setembre al Saló d’actes Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació tingué lloc la vuitena edició de la jornada País Digital, organitzada conjuntament per l’ACV Tirant lo Blanc i el Bloc d’Estudiants Agermanats de la Universitat de València.
La primera taula rodona, Fake news i masclisme, moderada per Letícia Amigó (ACV Tirant Lo Blanc), va versar sobre com els mitjans de comunicació manipulen la percepció dels fets sobre els quals informen i tendeixen a enaltir els mèrits masculins i invisibilitzar les aportacions de les dones; aquesta forma d’actuar es freqüent en qualsevol àmbit sobre el que s’informa (economia, política, ciència, esports…), tal com van ressaltar les ponents.
Remei Castelló, co-autora del Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació, n’explicà la necessitat i metodologia d’aquesta iniciativa, hereva del manual de R. Solves i E. Bolinches, al qual li aporta un nou corpus teòric amb conceptes que als anys huitanta encara no es tenien en consideració, com ara feminicidi o patriarcat. També va explicar què són les fake news i com detectar-les, i va il·lustrar l’audiència amb anuncis, notícies i titulars de publicacions reals redactades amb la intenció de discriminar o incriminar les dones, com per exemple «La mató cuando le dijo que se iba a divorciar».
Tot seguit, Pilar Almenar membre del Col·lectiu les Beatrius, la xarxa de dones professionals valencianes dedicades a fer un periodisme feminista, va descriure més a fons el procés de generació i difusió de les fakes news, una pràctica que «ha vingut per a quedar-se» i que, segons la seua experiència impartint cursos i tallers, «la ciutadania no és conscient de rebre tots els dies una o més fake news». En relació amb aquest fenomen, va lamentar el descrèdit del periodisme i la conseqüent indefensió i apatia de la població.
Al seu torn, Ingrid Lafita, periodista del Diari La Veu, reflexionava que «tot el que ens desiguala a les dones és violència masclista; els assassinats són només la punta de l’iceberg», motiu pel qual reivindicà la urgència d’incorporar la perspectiva de gènere en qualsevol acció comunicativa. Així doncs, Lafita va incidir en la responsabilitat dels i les periodistes d’investigar i contrastar les dades i destriar el tractament que se li’n donen, una postulació que Almenar també va reforçar: «som més necessàries que mai, la gent no té temps de verificar-ho i el periodisme és una eina de servei públic». A continuació es va obrir el debat al públic sobre com la precarització de la professió afectava la capacitat dels i les periodistes d’abastir i contrastar els enfocaments masclistes, i sobre la compulsió les usuris/àries de les xarxes socials per compartir la informació en primícia tot i no haver llegit més enllà del titular.
El següent acte, Trolls i atacs, va ser moderat per Carme Llorent (Bloc d’Estudiants Agermanats) i va comptar amb l’advocat Nestor Orejón, especialista en gènere i delictes d’odi, qui va exposar els nous termes per definir els atacs digitals: assetjament sexual, extorsió, sextorsion o sexting, entre d’altres, i com per tal que aquests fets siguen constitutius de delicte les víctimes han de poder demostrar el greuge personal. Així doncs, va explicar la manera de combatre aquets atacs legalment malgrat la dificultat per demostrar el perjudici i apuntà que, de fet, cada vegada més tribunals han emès condemnes per stalking i per difondre discursos d’odi. Les condemnes per assetjament online son menys freqüents, va assenyalar Orejón, especialment si es tracta d’assetjament col·lectiu, però, tot i així, va animar la gent per tal de denunciar aquests delictes i afavorir la conscienciació i educació en contra d’aquestes actituds.
Marta Sorlí, periodista, política i diputada al Congrés dels Diputats en la passada legislatura, va iniciar la seua intervenció assenyalant que «les xarxes socials son també reflex de com és de patriarcal i masclista la societat. Fa temps que vaig pedre el compte de gent que m’ha dit coses a xarxes», aquesta afirmació deixava clar que el seu activisme feminista i la seua posició d’esquerres i valencianista agreujava el nombre i el to masclista dels atacs. Sorlí, durant la taula redona, va comentar que haver patit aquets atacs també l’havia impulsat a portar a les institucions la problemàtica del ciberassetjament, en les seues diferents formes, i a treballar per un marc legislatiu que realment hi done resposta. Finalment tant Orejón com Sorlí van animar la gent a prendre les mesures adequades per a denunciar els assetjadors per la via legal pertinent, alhora que incidien en la importància de l’educació de la ciutadania per tal de conèixer i detectar aquests delictes.
L’última activitat de la jornada, Talla-focs, va consistir en un taller d’autodefensa digital feminista impartit pel Col·lectiu DonesTech. Al llarg de la vesprada, la vintena de persones que hi van assistir van prendre consciència sobre els usos que fan dels dispositius tecnològics, i van aprendre com les grans corporacions rastregen els moviments i preferències de la població i es lucren per la venda d’aquestes dades tot fent la ciutadania més vulnerable. Després, es va fer una formació respecte a les estratègies individuals i col·lectives d’autodefensa en clau feminista, així com l’exposició d’algunes tècniques i aplicacions per combatre aquesta invasió virtual de la privacitat real. El material amb què es va treballar està disponible online i és de descàrrega gratuïta.
En resum, els i les ponents i les persones assistents d’aquest encontre van compartir i ampliar el seu nivell de coneixença i consciència sobre com el patriarcat es fa prevaldre també en les maneres de relacionar-nos pròpies del segle XXI. Aquestes reflexions, més enllà del diagnòstic esfereïdor, van reforçar la voluntat col·lectiva de defensar conjuntament la llibertat i integritat personal.