Soc Emma Tomàs, periodista de Beniarrés (el Comtat). Tinc 29 anys i he format part de l’equip “A Córrer” d’À Punt com a reportera i, des de 2018, estic al capdavant del canal de Youtube en valencià “Diàlegs“, un canal que ben bé diria jo, és el que em manté ben unida amb la cultura. Entre les meues aficions destaca escoltar música per a començar bé els dies, sóc molt aficionada a assaborir-la bé i la tinc com una necessitat per donar-li comboi i optimisme al meu dia a dia. En especial, escolte més música en valencià. També m’agrada molt llegir i escriure, en especial en els dies de pluja. També visitar sovint el meu poble, que tant el trobe a faltar sempre, i contagiar-me de la natura que em regala, estar amb la gent que estime, i les xarxes socials, podríem dir que en sóc una addicta.
Iniciem la conversa amb Emma Tomàs parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
La veritat que tinc molts… Però diria que els tres llibres de Lameuapau (Monoromàntic, Sentimentar i Trenquesa) escrits per Vicent Magraner, pense que hauria de ser de lectura obligatòria, per la delicadesa d’expressar cada sentiment i per tot allò que, amb tant de tacte, escriu sempre Vicent. També un clàssic com és “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda, o altre clàssic, “Les rondalles valencianes” d’Enric Valor, que tant em van marcar des de ben menuda.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
M’encisa Zoo, i com acaba de publicar nou disc, diria que ara el tinc en bucle. Estic enganxada a la cançó “Diània“, on està ben representada la meua terra, i a “Tobogan“. I també, una cançó que em representa molt és “I tu, sols tu” d’El Diluvi, tot un himne, grup que també sol tindre en bucle i, esta cançó, és la que vaig elegir com a banda sonora de Diàlegs. A banda, la veu de Flora d’El Diluvi o la d’Alba Terol de Tito Pontet o Cactus, són dos veus que em tenen molt captivada per tindre-les sempre en bucle. També m’agrada molt Oques Grasses, El Tio la Careta, La Fúmiga, Pupil·les, Maluks, Mireia Vives i Borja Penalba, Mafalda, Ciudad Jara, Txarango, Tesa, Smoking Souls… Tinc molts! I, per descomptat, Aspencat, Obrint Pas i La Gossa Sorda.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
No visite molts museus, però tinc un parell que els guarde una estima especial. Com és el Centre del Carme o l’IVAM. També vos recomanaria vindre a visitar el Museu del Clima de Beniarrés. Pel que fa a obres artístiques, la meua preferida és la que ens regala Ame Soler, Tres Voltes Rebel, il·lustració que fa, il·lustració que m’enamora. Igual em passa també amb Vir Palmera i Amanda Cerse.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Em va marcar molt la pel·lícula “La mort de Guillem“, molt colpidora i emotiva, amb el silencia protagonista a cada moment de la narració, això em va colpir encara més. Pel que fa a sèries, diré una que ha tornat fa poc i que tant he vist amb la família com és “L’Alqueria Blanca“, m’he tornat a enganxar a ella. I, entre els programes diria “Podríem fer-ho millor“, per les rialles i el comboi que sempre em regala, i perquè admire molt a tot l’equipàs que tenen. A “Territori sonor“, perquè fan falta programes com este, donant suport a la nostra música i cultura. També m’ho passe genial amb “TàP Zàpping” i Lluís Cascant, o amb “Plis Play“. M’agrada molt també seguir cada dissabte els concerts de “Territori en concert” i, per descomptat, “A Còrrer“.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
Com bé he dit el meu poble em dona vida. Així que vos diré alguns raconets molt bonics com la penya del Benicadell, l’embassament de Beniarrés o el barranc de l’Encantà. Serien els meus refugis que, quan estàs lluny de casa, els trobes a faltar. Igual com també la platja de Daimús, perquè sempre que vaig em recorda a cada un dels estius que, des de ben menuda, passava allí.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
València en si és preciosa. Passejar pel centre, pel barri del Carme o per Benimaclet, i perdre’t per allí amb tresors històrics com el Micalet o les Torres de Serrans, ja són dos llocs per a perdre’s, igual que la plaça de Benimaclet i cada carreró que regalen estes dues zones. M’agrada caminar per aquests dos llocs de València i quedar-me embadalida mirant els seus edificis, les seues cases… Igual em passa en Alcoi, amb els seus edificis de l’època modernista. I, ara que visc a Alaquàs, el castell que te en el centre del poble, m’encisa també molt.
Actualment, les xarxes socials són un element important d’entreteniment i de creació i difusió cultural sobretot per a la joventut. Quin creador o creadora de continguts en valencià hauríem de seguir de totes totes? I quina és la plataforma més potent culturalment des del teu punt de vista: Youtube, Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, Twitch o alguna altra?
Vos recomanaria a @cabrafotuda, sóc molt fan de cadascun dels seus vídeos, igual com també de @eugenialemany o @misstagless. M’encisa molt el treball que fa @lameuapau i @la.sintesi. I, és clar, si agrane cap a casa, heu de seguir @dialegs_ tant a Youtube com a Instagram. Quant a la plataforma més potent culturalment diria Youtube i Instagram, a banda que són dos de les meues preferides, podem trobar molt de contingut cultural de qualitat.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Ai! Tinc tant, però em quedaria amb les bajoques farcides o l’arròs al forn. El maridatge perfecte jo sempre ho acompanye amb bona cervesa, perquè no sóc massa de vi.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
“D’on no hi ha no se’n pot traure” o “Quants ne manté la farina, i ella fina que fina”, esta la repetia molt ma mare i sempre em recorda a ella. També, altra que gaste molt és “qui té fam, somia en rotllos” (esta em fa molta gràcia) o “tota pedra fa paret“, esta em representa molt en el meu dia a dia. La veritat, que sóc molt de dites. Entre les paraules “encisar“, “alça això” (referint-me a gurdar alguna cosa), “estàs bascós”, “nyas!“, “bonico, bonica“, “comboi” i “devanit, devanida“, hi ha comarques que diuen “desvanit, desvanida” per a referir-se a estar content/a.