Soc Vicent Colonques, músic, pianista, de la collita vila-realenca del 73. De la mà del piano he acabat dirigint i produint artísticament i musicalment diferents esdeveniments, programes de televisió i de ràdio, per acabar definint-me també com a comunicador i divulgador d’un dels estils musicals que més m’ompli, el jazz.
Iniciem la conversa amb Vicent Colonques parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
No puc evitar haver de parlar de la família, així que jo us recomanaria novel·les com el Llibre de morts de Jordi Colonques (l’últim Premi Ciutat d’Elx), o La mirada de vidre, d’Anna Moner (Premi Ciutat d’Alzira). A l’ombra del temps, és un magnífic recull d’articles publicats per Sebastià Carratalà a La Veu del País Valencià, i Insubmissió de Joan Canela és un treball periodístic del tot recomanable. I seguint en clau vila-realenca, imprescindible també Vicent Usó: No sabràs el teu nom (Premi Ciutat d’Alzira).
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
He tingut la gran sort de treballar amb molts dels grups i artistes protagonistes de l’escena musical valenciana i pense que ara mateix estem en un gran moment. S’ha de trencar ja amb la barrera del valencià com un estil musical (allò de “música en valencià”) i la gent que mampren sense complexos qualsevol projecte amb la llengua que l’identifica, amb la que pot transmetre millor allò que vol dir. He de confesar que hi ha una cançó que a casa ens estimem molt, un tema d’una gran densitat: Hepàtica (i ventral) d’Hugo Mas, així com la increïble versió que va fer Àngela Furquet amb la guitarra d’Hèctor Tirado a L’estudi d’À Punt. Encara que – deixeu-me clavar-hi una falca- la que de veritat tenim en bucle a casa és una altra: Ous bullits dels Monstrenkos.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
Vivint a la ciutat de València tenim molt on triar. Jo recomane el Museu de Belles Arts, nosaltres el tenim al costat de casa i el revisitem moltes vegades. Imprescindibles, l’IVAM, el MUVIM, el Centre del Carme, i el Centre Cultural La Nau. Però si hi ha un espai que he visitat infinitat de vegades en els últims onze anys (des de que sóc pare!) ha sigut el Museu de Ciències Naturals als Jardins de Vivers. De fet, el megateri ja forma part de la família. Us recomane l’obra plàstica d’Anna Moner i Sebastià Carratalà: Els cossos agredits.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Pense que documentals com L’estratègia del silenci de Barret Films o pel·lícules com La Mort de Guillem del director Carlos Marqués-Marcet són necessaris per no perdre la memòria. Al teatre he descobert els textos de Pérez&Disla i m’han semblat fantàstics. Un exemple perquè us l’anoteu és l’obra Carinyo, amb un text orgànic i profund, una escenografia senzilla i directa, i amb les interpretacions meravelloses de Mireia Pérez i Sergio Caballero.De la televisió d’À Punt, m’encantaria poder recomanar-vos les noves temporades de programes com L’estudi, Una habitació pròpia, Assumptes interns, Bambant per casa o Cuineres i cuiners, però malauradament de moment això no és possible. Aleshores pense que podeu gaudir amb programes actualment en emissió, com Atrapa’m si pots, Tàp zàping o Trau la llengua. A la ràdio d’À Punt també m’agradaria poder recomanar-vos les noves temporades de Gabinet de curiositats o Jazz cru, però no us podeu perdre Territori Sonor, Pròxima parada o Podríem fer-ho millor.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
La veritat és que em sent com a casa cada vegada que vaig al paratge del Termet, al voltant de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real, on guarde tants records d’infantesa. També hi ha llocs que he descobert ja vivint a València, com el Parc Natural de l’Albufera des del Port de Catarroja i amb les visites familiars al Centre d’Interpretació Racó de l’Olla.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Pense que un dels espais arquitectònics que defineix als valencians són els mercats, i tenim un llegat modernista impressionant. Qui no busca el mercat quan visita qualsevol poble valencià? I a València ciutat tenim un dels exemples més bonics del que us comente: un mercat pensat amb el concepte d’una gran catedral, el Mercat Central de València. I, parlant de catedrals, no puc evitar reivindicar un espai vertaderament emotiu, en el que sempre passen coses interessants, el Jimmy Glass, la catedral valenciana del jazz. Un club de jazz en el qual he gaudit tant dalt com baix de l’escenari.
Actualment, les xarxes socials són un element important d’entreteniment i de creació i difusió cultural sobretot per a la joventut. Quin creador o creadora de continguts en valencià hauríem de seguir de totes totes? I quina és la plataforma més potent culturalment des del teu punt de vista: Youtube, Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, Twitch o alguna altra?
En aquest camp m’agrada Diàlegs amb Emma Tomàs, la revista digital Tresdeu i en una altra línia més desenfadada recomane seguir a Miss Tagless. També caldria destacar Plis Play, un nou format per a les xarxes socials d’À Punt dirigit per Eugenio Vinyas. Jo pense que les plataformes van canviant i n’apareixeran de noves amb continguts d’una gran immediatesa, de consum accelerat, que fan que les anteriors queden obsoletes. La que veig que es manté en equilibri és Youtube. Resisteix als canvis i la quantitat de contingut que hi ha és inabastable. Twitter és una discussió contínua i a Instagram tot és amor.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Doncs jo sóc d’arròs al forn, i si el maridem amb una copa de Les Alcusses del Celler del Roure de Moixent, la jugada és perfecta. I per acabar, pilota de frare i copeta de mistela.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
“Passa’m el barral que m’engarrofe”. Dita que ve a col·lació d’una altra paraula que m’agrada, estopenc. Currunxet (el dit), llimac, borinot, fadrí, adés, trompellot. M’encanta com ma mare ho fa tot més menut com nuetet, eixutet. O quan et diu que has d’eixir de casa ben executat. I per finalitzar, m’agradava com la meua àvia paterna, Maria “la Cecília”, començava sempre les seues històries: “De manera és que […]”.