Els #TopsValencians de Pepa Cases

Els #TopsValencians de Pepa Cases

Pepa Cases es defineix com una dona hiperactiva, autònoma i artista inesgotable, apassionada per la cultura i professional d’ella des de fa 20 anys. Ara n’ha fet 40 anys d’edat, i porta més de la meitat de la seua vida dedicada a la cultura.

Si bé, la seua carrera professional diu molt més d’ella: és actriu, ballarina, coreògrafa, cantautora, monologuista, presentadora de televisió, docent, directora artística, gestora cultural, escriptora en hores mortes… El seu treball és una de les seues aficions, com també ho és la seua família, la natura i una cervesa amb xerradeta en bona companyia.

Es filla artística de Vila-real (Castelló), però actualment viu a Eslida, a la seua estimada Serra Espadà.

Iniciem l’entrevista a Pepa Cases parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?

Molts! Però hi ha alguns imperdibles com El teu gust d’Isabel Clara-Simó, La primera onada de Mariló Álvarez Sánchis o No sabràs el teu nom de Vicent Usó. Podria dir-vos molts més, tenim molt de talent literari a la terreta!

I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?

Ostres! Últimament estic molt enamorada de la catalana Clara Peya i pose en bucle tot el seu últim disc Estòmac, pero si tire cap a casa Mireia Vives i Borja Penalba són meleta pura. Andreu Valor romanticisme pur, Tesa revolució total i necessària, i vaig descobrir fa poc als Auxili i als Cactus, i em van flipar.

Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?

El MIAU de Fanzara és sense dubte el millor projecte d’arts plàstiques que vos puc recomanar, sóc de carrer jo!

L’Espai d’Art Contemporani a Castelló és també un bon lloc per visitar, hi ha una programació arriscada i moltes activitats. I pels apassionats i apassionades de l’univers el Planetari de Castelló: únic.

Hi ha artistes plàstics meravellosos i poc reconeguts que m’agrada donar-los veu, aleshores vos parlaré de la pintora alcorina Ana Porcar, de la ilustradora de Benlloc Sara Bellés, de la jove promesa vilarealenca del disseny de moda ByCris o de l’artesà en ferro Ximo Cabedo de Betxí baix el nom DeFerro.

Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió i de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?

Doncs jo m’he enganxat a dos sèries: La Vall i La Forastera amb companys i companyes de professió que estan excel·lents! Sóc més d’anar a vore dansa quan l’agenda em dona un respir i no em fa coincidir les meues actuacions amb tot el que vull vore i, a més a més, com a bona artista d’arts de carrer opte pels espectacles i festivals de carrer però et diré que enguany he vist espectacles meravellosos com Tòrtola amb una magnífica Maria José Peris, Animal de Sèquia de la meua estimada Sol Picó (sí, és de dansa, què voleu?) i per recomanar algún de carrer i valencià vos diré que Emportats de la companyia alacantina Tròcola Circs. Així no vos queixareu: teatre, dansa i circ 😉

Crec que a la ràdio hauriem de seguir Territori sonor sense dubte, Podríem fer-ho millor que no ho fan tan malament com diuen i Pròxima parada que sempre sorprenen.

De la tele? És una pregunta de veres? Trau la llengua obligatòriament! jajajaja és un programa essencial, divertit, de qualitat i on podem aprendre sense parar el nostre territori i els seus habitants i com no, de la nostra llengua.

Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?

Està clar, no? La Serra Espadà al complet! Per a mi Eslida és especial, és on visc i on m’he criat també de menudeta, la font de Matilde, una sendeta oculta… Qualsevol racó del Parc Natural és extraordinari, però també els pobles del voltant com Aín, Veo o Benitandús, o els que estan una mica més allunyats però pertanyen a la serra com Fuentes de Ayódar o Higueras.

Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?

Uf! Seria molt difícil i massa subjectiu dir quin ens representa però sí puc dir-vos quins dos tresors m’agrada molt visitar i que m’emocionen: els castells de Peníscola i de Morella, no sabria explicar per què però estar allí em fa sentir lliure malgrat tindre muralles, serà per què em transporta a la infància?

Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plant de valenciana la nostra gastronomia que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?

Doncs els i les puristes m’odiaran perquè sóc vegetariana i per tant a ma casa la paella no porta carn… però el meu company fa unes paelles vegetarianes amb arròs integral que res tenen a envejar a la nostra paella valenciana. Ara bé, si he de triar, sense dubte sóc de fideuà i amb bona càrrega d‘allioli cassolà de ma mare!

Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?

Jajajaja doncs “Açò és un no parar” ho dic prou i de fet els dissenyadors de La Marina “Larouch” m’han fet fins i tot la samarreta corresponent, però dic molt reviscolar, llèpola i comboi, també dic afanya’t sobretot a la meua filla, jajaja i escolte molt això de que “qui no guarda quan té, no menja quan vol” de la boca de mon pare.