Marta Meneu-Borja és veïna de Benimaclet (València) i té 21 anys. Estudia Periodisme a la Universitat de València. Ha estat columnista al Diari La Veu i al Levante-EMV. Està interessada en la comunicació política i la cultura. Gestiona un projecte propi de divulgació literària transmèdia amb el valencià com a llengua vehicular (laprestatgeria).
Li agrada escriure, i ha participat en diversos concursos de relats i altres escrits com el Sambori o el Premi Llegir sobre articles que fomenten la lectura. Ha publicat, recentment, la seua primera novel·la amb l’editorial Bromera: El Senyal. També li agrada molt la música i jugar a pilota valenciana.
Iniciem la conversa amb Marta Meneu-Borja parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Començaria recomanant la meua (he, he). “El Senyal“, una novel·la coral on reflexionem a través de diverses protagonistes sobre les violències que ens afecten a les dones. L’acció passa a un barri de València (endevineu quin?).
Tanmateix, just l’últim llibre que he llegit ha estat “El teu gust” d’Isabel-Clara Simó i ha sigut una sorpresa. En paraules de l’autora, que va faltar fa poc, és un llibre sobre decapitacions “i la resta és anecdòtic”. I vaja si ho és! A través d’una protagonista sense nom que perd la seua parella en un accident, parla de la immensa diversitat de relacions que hi ha i de les decisions que prenem en determinats moments de la nostra vida, quan sovint hem perdut el cap per alguna persona o per alguna cosa. M’ha fet riure i plorar i pensar molt!
I a l’hora d’escoltar música, qunia és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
Va haver una época a finals de l’any passat, quan van fer el concert per a acomiadar el disc a Patraix, que em va pegar molt fort per Tardor. Em llegia totes les lletres. La de “Vull que comprem una casa” m’encisa.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
Crec que el museu al que més vaig és el Pius V, em dona molta pau. Sona a tòpic però Sorolla m’agrada molt, sobretot veure’l de prop. I no puc oblidar-me de Tres Voltes Rebel (Ame Soler) que s’ha fet molt coneguda a través de les xarxes socials, un lloc on l’art també té especial rellevància i arriba a moltes persones (és la que va fer la portada de la meua novel·la i li estic molt agraïda).
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèria o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et pregunten pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Amb el festival de DocsValència vaig veure “Ahir/Demà” de Raúl Riebenbauer. És un documental sobre una aula de teatre relacionada amb menors migrants sols. Uau, l’hauria de veure tothom, sincerament. D’À Punt recomanaré la sèrie de “La forastera“, que vaig veure perquè buscava històries que m’inspiraren per a un relat i me la vaig empassar en menys d’una setmana.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
Seria alguna cala de la zona de la Marina Alta. M’agrada molt estar a prop de la mar.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors aquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Tinc molt bon record de les torres de Serrans perquè els 9 d’Octubre pujàvem dalt quan jo era menuda. Crec que només hi he estat sent 9 d’Octubre i en alguna excursió de classe!
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Tot i que ho vaig descobrir tard, perquè de menuda no m’agradava l’orxata, crec que mullar un fartó en un got d‘orxata ben fresca és de les millors sensacions i sabors.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potencia i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
Lletraferida no la gaste quasi mai però és la meua paraula preferida. De dites no en gaste, però diré un aforisme de Fuster. “Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”, se’m va quedar gravat des del cole.