Manuela Alandes és guionista i presentadora. Ara, també és directora d’un programa de ràdio musical, Territori Sonor. És de Castelló de la Ribera i les seues aficions serien la música i la literatura.
Comencem amb Manuela parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Pregunta complicada, d’una banda, tota la producció d’Isabel-Clara Simó, de Manuel Baixauli L’Home Manuscrit, i de Juli Alandes, La mirada del cocodril. També les noveles de Martí Domínguez, Anna Moner, Joanjo Garcia, hi ha moltíssimes!
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
De l’últim disc de Smoking Souls, “Cadenes i crisàlides” i m’agraden moooolts i mooooltes, la llista seria eterna, però recomanaria redescobrir els i les artistes dels anys 70 i 80 que cantaven en valencià.
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
El museu valencià que recomanaria redescobrir és el Museu de Belles Arts de València, el Sant Pius V, crec que és un desconegut amb un fons fascinant dins d’un monument, que en ell mateix ja val la pena visitar.
Dels de divulgació, em quedaria amb el Museu Valencià del Joguet d’Ibi, que relaciona història i entreteniment.
Recomanaria l’obra de l’artista valenciana Carmen Calvo.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Documental, em va agradar molt “The cut“, en teatre em quedaria amb un clàssic de Nadal, “Nadal a casa els Cupiello“, per a passar una bona estona entretinguda i amb moltes rialles. Si he de recomanar un programa, com no, és Territori Sonor, l’espai de la música feta per artistes valencians i valencianes en À Punt.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
Si he de triar algun espai, em quedaria amb la cala del Francés a Xàbia, tranquil·la i amb aigua cristal·lina i amb els termes desconeguts dels pobles valencians, escenaris amb boscos, tarongers, rierols i torrents, que no coneix la gran majoria de la gent però que són especials per a les persones que han crescut en eixos entorns.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Les restes romanes de tot el territori em pareixen fascinants, o les pintures rupestres de la Cova de l’Aranya de Bicorp, i després menjar-se un bon gaspatxo manxego, o l’Hort del Cura en el Palmeral d’Elx, preciós, o passejar per la Murta d’Alzira o anar a un concert al Castell de Xàtiva o al Monestir de Santa Maria de Simat de la Valldigna.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Una bona paella o arròs al forn de faves i carxofes, o una paella de floricol, per a mi estan al més alt de la gastronomia, i per acompanyar, un Pago de los Balagueses Syrah DO Utiel-Requena, o un Esencia de Vegamar, dos vins negres valencians molt recomanables.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
Paraula favorita, “empeltrit-empeltrida” quan una peça de roba agafa una olor desagradable a humitat, no és que la diga tots els dies però m’agrada. I una dita, “Molta por i molt poca vergonya“.