Clara Berenguer sempre explica que va nàixer a Banyeres de Mariola ara fa trenta-set anys, tot i que des de ben menuda viu a la ciutat de València. Historiadora de l’art de formació, actualment es dedica a la mediació literària amb activitats i tallers diversos al voltant de la lectura i, sobretot, la il·lustració.
També col·labora habitualment en diverses publicacions amb articles de crítica i divulgació i des del 2014 gestiona el blog Llibreria Il·lustrada. Amb tot, el que més li agrada és l’edició, per això col·labora de manera externa amb les editorials que la necessiten; així mateix forma part de la coordinació de Baba Kamo. Festival i Fira del Llibre Il·lustrat de València.
Comencem amb Clara parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Molts! Tots els que es puguen! I, naturalment, d’il·lustrats, també! A tall d’exemple, m’agrada recomanar una publicació recent d’Andana Editorial que, malauradament, ha passat molt desapercebuda: On són les claus, de Carles Cano i Aitana Carrasco. Un àlbum il·lustrat plantejat des d’un punt de vista heterodox que s’enfronta als convencionalismes literaris i estètics que desafia l’acte tradicional de llegir un relat mitjançant una estructura textual i visual sorprenent que convida a la lectura, a jugar i, sobretot, a recuperar la capacitat de meravellar-se.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
M’agrada moltíssim Gener i em costaria molt triar només una cançó entre la seua discografia per “Convencionals” crec que és de les que més he cantat. Bé, “Contrallum” i “Cante el cos elèctric” i… (ja que estem, podríem demanar-los de tornar-hi, no?)
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
A València, l’IVAM i Bombas Gens són dos centres d’art amb una programació sorprenent i arriscada que, a més, aposten pels creadors valencians, com ara l’exposició d’Inma Femenia, programada fins a finals de gener a Bombas, que recomane visitar. Amb tot, hi ha altres espais a la ciutat, més menuts, que són tan sorprenents com desconeguts. La Casa Museu Benlliure n’és un exemple, amb un jardí delició que crec que poca gent ha descobert encara.
També recorde especialment i m’enyore molt, l’època del MUVIM amb Carlos Pérez al capdavant de moltes exposicions dedicades a la il·lustració. Una llàstima que no haja tingut continuïtat el seu projecte.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
Casualment, Poder i santedat és una de les darreres obres teatrals que he vist. Una proposta molt ambiciosa i valenta que m’ha fet tornar al teatre després d’aquests mesos estranys. El jardí dels cireres, però, ha estat una de les produccions que més em va agradar. Una versió també de Manuel Molins d’un clàssic de Txèkhov que, a més, va guanyar el Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2019 al millor espectacle de teatre.
Pel que fa a Àpunt, un dels programes que més vaig gaudir va ser Cuiners i Cuineres. M’agradava molt la proposta, l’estètica i la realització. Ara bé, cal aplaudir l’emissió per part de la televisió pública valenciana d’una pel·lícula com La mort de Guillem, que a més va obtindre un record històric d’audiència!
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
La Mariola, és sense dubte, el meu racó especial, ma casa. Malauradament, no vaig tant com m’agradaria però intente escapar-me sempre que puc.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Costa també triar-ne només un però, a mi, per exemple, m’agrada passetjar de nit en bici (perquè a eixes hores no hi ha turistes!) pel carrer de la Barcella, parar-me en la porta romànica de la catedral i absorbir la calma del carrer del Palau i aquell àmbit.
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Una olla de penques acompanyada d’un vi Les Alcusses del celler del Roure.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
La meua família, injustament he de dir, sempre ha dit que sóc una remugona, així és que crec que remugar no és la meua paraula favorita però sí la que més ressona per casa.
Pel que fa a les dites, mon pare sol dir que qui perd el temps llavant-li el cap a un burro, perd dues coses: el temps i el sabó. Crec que ens la podríem aplicar en moltes ocasions i ens estalviaríem molta energia.