Em diuen Cèlia Cerezo, tinc 26 anys, sóc de la Pobla de Vallbona i sóc periodista. M’agrada ballar (comercial), però també als playbacks/musicals de la falla, anar a concerts i festivals, escoltar música (sobretot en valencià) i podcasts. Aprofite molt bé la subscripció a Spotify. Els últims anys també m’he enganxat a veure sèries, tot i que últimament ja no trobe temps per a, tranquil·lament, seure a veure’n. També m’agrada eixir a córrer, nivell amateur, com a molt 10k, em serveix per a desemboirar-me. I sóc molt fan de la gent amb sentit de l’humor, dels acudits roïns i de formats de pífies com Tap Zàping i l’APM. Tant és així que faig una de les coses que més m’agraden: encarregar-me de la secció de pífies de la ràdio, amb El Putxero en el magazín d’El Dia À Punt.
Iniciem la conversa amb Cèlia Cerezo parlant de literatura en valencià, quin creus que és el llibre que hauríem de llegir sí o sí?
Ami em va marcar molt “L’infern de Marta” quan era adolescent. Fou en eixe moment quan em vaig conscienciar de com es gesta una relació tòxica i la violència de gènere en parella, des de la psicològica fins a la més física. Trobe que este llibre ha de ser de lectura obligada als instituts. Bé, en general. Hi ha qui encara nega la violència masclista o no la veu en les relacions sexuals i afectives.
I a l’hora d’escoltar música, quina és eixa cançó que deixaries en bucle? De ben segur que t’agrada algun grup o cantant en valencià, quin és?
Tinc un gust prou eclèctic i puc escultar en bicle tant Video Killed the Radio Star de The Buggles com Don’t stop believing de Journey. Rock, ritmes llatins, reggaeton, pop, R&B, alternativa, comercial, en castellà, valencià, anglés… Però com Spotify em xiva les cançons en bucle, he de dir que hi ha un duet que m’encisa i és Malifeta. Només han tret 3 cançons i LES TRES no puc evitar escoltar-les a tot volum i en bucle al cotxe o a la llista de córrer. Destacaria “Coenta” de Malifeta, feu el favor de traure més cançons ja!
Si parlem de propostes artístiques com la pintura, l’escultura, el disseny i d’altres, quin museu valencià ens recomanes visitar periòdicament? I de museus històrics o de divulgació, quin t’ha resultat més interessant? Ens recomanaries l’obra artística d’algun o alguna valenciana?
L’IVAM em pareix un continent cultural molt atractiu. M’agrada l’art que reflexiona i s’encabeix en el meu present, que parle de la meua contemporaneïtat. El Museu de les Ciències també està al top de la llista, l’espai i els itineraris són ideals per a passar vesprades amb amigues. Després de veure una exposició vas a un dels restaurants de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Pla complet. Recomanaria veure l’exposició de Paula Bonet, “L’Anguila” novel·la exposició al Centre Cultural la Nau.
Passem al terreny de la creació audiovisual i de les arts escèniques, quin ha estat el documental, la sèrie o la pel·lícula, o l’obra teatral en valencià que més has gaudit? I si et preguntem pels nostres mitjans de comunicació públics, quin programa de la televisió o de la ràdio d’Àpunt hem de seguir?
La sèrie que més m’ha agradat fins al moment és Breaking Bad. Però si he de dir una recent, em vaig papar “Gambito de Dama” en un bufit. També he gaudit recentment de “Lo que el pulpo me enseñó“, em va emocionar molt. Sóc MOLT fan de Podríem Fer-ho Millor, sobretot en el format de cap de setmana. M’agrada molt com ho condueix Maria Juan i la gent que la rodeja. Voldríem més hores de programa, amb 4 ens quedem curtes.
Anem de viatge perquè tenim un patrimoni natural realment impressionant al País Valencià… De ben segur que hi ha un racó especial per a tu on et sents com a casa i on gaudeixes amb els teus, quin és aquest refugi de felicitat secret?
A mi m’agraden els espais no massificats. No sóc tant de Benidorm ni de zones massificades. Trobe que per a mi l’estiu és sinònim d’anar a la platja de l’Almardà. No trobes mai gent, la platja té cudols, no és d’arena (que em pot arribar a molestar més) ni de roca (que no em fa massa la veritat). Eixa platja és perfecta per a estar en calma, llegir o escoltar podcasts, o simplement escoltar la mar i veure l’aigua especialment blava que té eixa zona del Camp de Morvedre.
Les valencianes i els valencians tenim la sort de viure en una terra plena de tresors arquitectònics i històrics. No obstant això, quin consideres que és el monument que millor ens representa o, simplement, quin és el que més t’emociona visitar?
Potser és perquè durant l’etapa universitària vaig freqüentar molt l’Estació del Nord en els viatges València-Barcelona/Barcelona-València. I és possible que m’haja influït molt l’opinió de ma mare quan elogiava i m’explicava que era arquitectura modernista. Però trobe que tenim una de les estacions més boniques de l’Estat.
Actualment, les xarxes socials són un element important d’entreteniment i de creació i difusió cultural sobretot per a la joventut. Quin creador o creadora de continguts en valencià hauríem de seguir de totes totes? I quina és la plataforma més potent culturalment des del teu punt de vista: Youtube, Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, Twitch o alguna altra?
La influenciadora per excel·lència és Miss Tagless. Està a totes eixes xarxes socials, potser està menys present a Facebook. Però ni tan sols jo mire Facebook. Però recentment m’encisa Cabrafotuda. No pot tindre més gràcia i talent eixe xiquet!
Per a tindre les suficients energies per a descobrir totes les recomanacions que ens has proposat necessitarem alimentar-nos molt bé. Quin és el plat de la nostra gastronomia, que més t’agrada? I quin seria el maridatge perfecte?
Jo és que sóc molt de pa amb coses i també m’agraden molt els aladrocs en vinagre. Però la tapa més top per a mi és l’esgarraet. La comibinació de pimentó roig torrat-bacallà és perfecta. I damunt banyada en oli i un toc molt suau d’all. Sucar llesques de pa en l’esgarraet és EL PLAER.
Per a finalitzar, la nostra llengua ens defineix com a poble i és un dels grans patrimonis que cal potenciar i preservar. Quina és la teua paraula o dita favorita, la que pronuncies gairebé tots els dies?
Ai jo sóc molt de dir “vaig com cagalló per séquia“. Perquè sempre vaig de rapafuig per la vida i m’encisa eixa escatologia amb gràcia de l’expressió. A més, no em pareix una expressió barroera. Tot el contrari, és perfecta per definir-me en la vida amb precisió i, per què no, elegància. Tot i que no l’he escoltada massa per la meua família ni poble, m’encanta quan algú diu “ausades que…“.