COMUNICAT DEL TIRANT DAVANT L’INTENT DE LA CONSELLERA BRAVO DE REBAIXAR EL REQUISIT LINGÜÍSTIC PER A L’ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA

COMUNICAT DEL TIRANT DAVANT L’INTENT DE LA CONSELLERA BRAVO DE REBAIXAR EL REQUISIT LINGÜÍSTIC PER A L’ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA

El mes de maig de 2021, les Corts Valencianes, van aprovar la Llei de Funció Pública, la qual recull la necessitat que les persones que treballen per a l’administració pública valenciana acrediten el nivell de coneixement de valencià. El nivell de competència lingüística a acreditar per a cada lloc de treball l’havia d’establir un reglament posterior.

Este nivell ha d’anar en relació amb les tasques i el grau de contacte que es tinga amb la ciutadania, per tal d’assegurar el respecte als drets lingüístics dels valencians i valencianes i garantir que totes les persones puguen ser ateses en la seua llengua.

Tot i que la Conselleria de Justícia és l’encarregada i competent per fer aquest reglament, ho ha de fer en coordinació amb la Direcció de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLiGM) la qual va fer una enquesta per conéixer les competències lingüístiques i la forma en què les persones que treballen a l’administració pública valenciana han d’acreditar-la. Els resultats d’aquesta enquesta sostenen la necessitat de demanar un C1 de valencià, com a mínim, als funcionaris valencians. 

No obstant això, la màxima responsable de la Conselleria de Justícia, la consellera Gabriela Bravo, ha fet cas omís a l’informe de la DGPLiGM, perquè considera que amb un nivell B2 de valencià els drets lingüístics dels valencians i valencianes estan garantits. Açò contradiu l’informe emés per la DGPLiGM.

Des del Tirant considerem que el posicionament de la consellera Bravo i l’exigència d’un nivell B2 de valencià és un greuge contra els drets lingüístics dels valencians i valencianes, que tenen dret a poder ser atesos correctament en qualsevol de les dues llengües oficials i per la qual cosa un B2 de valencià no és, ni de bon tros, suficient.

De fet, exigir un B2 seria com no exigir pràcticament res, doncs la gran majoria de les persones que vulguen presentar-se a qualsevol de les places de l’administració pública valenciana han de tindre, com a mínim, la titulació de batxillerat, una titulació que ja va lligada a un nivell de B2 en valencià.

Tindria més sentit l’exigència d’un nivell de valencià proporcional al cos i escala de l’administració, de manera que per als cossos i escales superiors, és a dir, A1 i A2 de l’administració pública valenciana, caldria exigir com a mínim un C1, encara que és un nivell baix en proporció a la titulació acadèmica exigida.

Als docents valencians – siguen de primària o de secundària- se’ls exigeix un nivell de C1, per tant, no té cap sentit que a aquells treballadors i treballadores públiques que estaran atenent a la ciutadania i en contacte amb els valencians i valencianes- com membres de l’advocacia, metges i inclús, els caps de servei- se’ls exigisca un nivell més baix al C1, com proposa la consellera Gabriela Bravo. 

Tant per assegurar el compliment dels drets lingüístics dels valencians i valencianes, com el dret a ser atesos en la seua llengua, com perquè hi haja una proporció entre nivell d’estudis i nivell de competència en valencià, el mínim exigible ha de ser el C1. Des de la nostra entitat considerem que si el nivell és inferior a aquest, no assegurarà el compliment dels drets lingüístics que té la ciutadania valenciana.

Per últim, cal incidir en què prendre la decisió d’exigir un B2 al personal de l’administració pública valenciana seria invalidar els acords per a la competència lingüística i la reforma de la Llei de Funció Pública, així com també fer cas omís a l’informe de la DGPLiGM. Però també serà endarrerir, encara més, l’aprovació del reglament que devia haver estat ja aprovat. 

Des del Tirant sol·licitem a la consellera Gabriela Bravo que complisca un dels mandats que té com a Consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana: assegurar el compliment dels drets dels valencians i valencianes on entren també els nostres drets lingüístics.