Publicat al diari Levante, 9 d'octubre del 2009

Nou d'Octubre, per a què?

Article de David Garcia, president de l'ACV Tirant lo Blanc

Any rere any m'assalta un dilema sobre la celebració del Nou d'Octubre. ¿Quin sentit tenen determinades mostres d'exaltat patriotisme valencià? O dit d'una altra manera, ¿quin sentit tenen els colps de pit patriòtics d'un dia mentre que la resta de l'any ens desentenem del que, amb la flexibilitat que vostés vulguen, podríem anomenar la valencianitat?

No m'interpreten malament. Trobe molt necessària la celebració. Però, precisament per això, pense que si no fem que tots els dies siguen una miqueta Nou d'Octubre el que fem és buidar el dia de sentit, el convertim en un tràmit formal amb un punt d'hipocresia. El Nou d'Octubre hauria de ser la culminació, el remat d'una faena ben feta en clau valenciana al llarg de tot l'any, no l'excusa per a no fer els deures durant 364 dies. I encara que cada u s'ho haurà d'aplicar en el seu àmbit, els representants dels poders públics són els qui més haurien de vetlar perquè la celebració no siga més falsa que la comptabilitat de l'entramat Gürtel.

Els polítics són models socials, i els polítics valencians haurien de servir millor la valencianitat, haurien d'articular polítiques pensades des de i per a València, haurien de promoure un marc de referències valencià, haurien de fer servir molt més la nostra llengua en les seues intervencions públiques, haurien de transcendir l'ofrenisme per a ser respectats dins i fora, i no ser considerats com a muelles --per dir-ho a la manera del comte-duc d'Olivares-- que ho aguanten tot i que cedeixen a tota classe de pressions externes.

No tinguem por de pensar i d'actuar en clau pròpia. Reivindiquem-nos com a majors d'edat políticament i institucionalment. El nou estatut d'autonomia té l'encert de reconéixer que els valencians som una nacionalitat històrica, i això hauria de servir-nos per a fer valdre amb més força i rigor els nostres drets en el conjunt de l'estat espanyol, tal com fan, i molt, altres comunitats autònomes. I si no, mireu el finançament d'uns i altres, o qüestions tan determinants per al futur de la competitivitat com el traçat de l'alta velocitat cap a Europa (per cert, voldria saber què diuen el PPCV i el PSPV-PSOE del canvi de postura en aquest tema, en perjuí dels valencians, de les seues matrius respectives després de les últimes eleccions europees).

Omplim el Nou d'Octubre de reivindicació en allò que són punts essencials per al nostre futur: sanitat, educació, modernització del sistema productiu (fugint del risc del monocultiu de la construcció i els seus costos d'oportunitat) i identitat (importantíssim factor de cohesió i de dinamització). Aquests punts essencials sí que són els que els valencians hem de reivindicar dia a dia i especialment en una data tan assenyalada com el Nou d'Octubre. ¿Quina millor inversió en futur que una bona educació i una bona sanitat? ¿Quina millor reivindicació per al nostre futur que un bon finançament per a escoles, instituts, universitats, centres de salut, hospitals, instituts de recerca...? ¿Quina millor preparació com a poble que reflexionar serenament sobre qui som i què és el que volem i podem fer en una societat global que ha d'assumir pròximament reptes de gran transcendència en els àmbits econòmic i ambiental?

En definitiva, reivindiquem un Nou d'Octubre senyera de tot un any i de tot un poble que treballa de valent per llaurar-se un futur en un agitat món globalitzat. Contestem al títol de la present reflexió fent realitat entre tots aquesta reivindicació.

(Article publicat al diari Levante, 9 d'octubre del 2009)